En uns moments en que som testimonis dels últims batecs de la pagesia al nostre poble, ens ha semblat interessant difondre les vicissituds d’aquest abnegat pagès i com senzill homenatge per aquesta labor callada que ha portat a terme, basicament pel seu amor a l’agricultura. A en Jordi Ferran, nascut l’any 1938, en el si d’una família tradicionalment dedicada al conreu de la terra, de secà i de regadiu, li preguntem i ell ens respon:

 

-A quina edat va començar a col.laborar de pagès amb els seus pares?

Als 14 anys, tot i que encara anava a col.legi. S’ha de dir que aprofitava totes les hores lliures i les altres, doncs unes eren per aprendre de lletra i les altres per ajudar als meus pares, amb qui també participaven els meus germans. Quan de bon matí anàvem a les vinyes de la muntanya, si el meu pare agafava el carro (el menava, s’enten) jo emprenia el mateix camí al darrera, a peu, i aprofitava per collir els fems que deixaven anar els animals, un bon adob pels conreus. Cap al tard a la tornada feia el mateix però ara collint herba pels conills o un grapat de llenya per la llar de foc. Aquestes tasques o semblants eren habituals pel jovent de la meva època.

 

-Quines terres menaven?

“La Plana de l’Oliva”, una vinya cap a muntanya a la qual s’accedia des del “Camí de can Montalt”. També “l’Hort dels Castanyers”, arribant-s’hi pel camí anteriorment esmentat i per la carretera de Torrentbó.

 

-Quins esplets eren més habituals a les vinyes i als horts?

En quan a les vinyes naturalment el raïm, amb les atencions necessàries, primer cuidar els ceps, podar, ensofrar, arruixar, espampolar i finalment veremar i fer el vi als respectius cellers. Pel que fa a l’hort collíem patates, faves, cols, bròquils, enciam, escaroles, cebes, alls, albergínies, pebrots, tomàquets, carbassons, melons, síndries, etc.., i amb la varietat d’arbres fruiters, tot tipus de fruites, especialment cireres i maduixes. Entre les tires dels ceps i rasons petits hi sembràvem blat, pèsols, cigrons, llenties i tota mena de llegums i cereals.

A aquest hort hi figura una font, un safareig i una caseta amb estable, per guardar l’animal, actualment la mula “la Carmeta”, els gossos i els estris de conreu. A més a més era un bon aixopluc pels dies de pluja i mal temps.

Aquest meravellós paratge, recordo vagament de quan era jovenet, havia estat testimoni de molts dinars de cacera, ja que la colla de caçadors després d’haver batut totes aquelles torrenteres amb els gossos i escopetes, proveint-se de bon nombre de peces, entre conills i perdius, feien cap aquesta “Font de can Ferran” per a fer l’arrossada. Entre els participants que recordo, i advertint que qualsevol omissió és involuntària, eren el meu pare i germà; l’Esteve Ferrer, “en Bitllaret”; en Josep March, “en Garcia”; el seu germà Joan; “el Rei” de can Hicu; els Rodón de can Valentí; els Torras de can Canotet; els Campenys de can Moro, i de les noves generacions recordo els cognoms Rabat, Buch, Matavacas, Ripoll, Pujol, Esteve, Grimal, Argelés, Campuzano, Colomer, Gelonch, Patau i Larriva.

 

-Sobre el cultiu de la vinya, veremar i trafegar, que li sembla més destacat contar?

Abans, qual al terme tot eren vinyes, els pagesos ens ajudàvem els uns als altres, sobre tot en el temps de verema, i si es donava el cas que un vinyater es posava malalt, tothom l’ajudava a fer el vi.

 

-Com es comercialitzava el vi?

Els qui disposàvem de vinyes pròpies veníem els raïms o el vi a l’engròs, per una banda, i per l’altra omplíem totes les bótes del celler i el veníem a la menuda. Aquest any, com els últims, penso veremar, trafegar i fer el vi.

 

- A més del vi, del cultiu dels cereals, llegums, hortalisses i fruita, quins eren els productes més característics i comercials?

Sens dubte les maduixes i les cireres. DE les primeres, normalment en els dos mesos punta en collíem uns 320 cistells. En quant a les cireres, en el mateix període, n’abastàvem unes 560 caixes. Un any un sol cirerer va donar 32 bitllots. Durant un temps, tant els veïns de vinya com jo, notàvem que ens furtaven la fruita i resulta que era l’actuació d’un lladregot que quan notava que jo marxava cap a casa, ell, amb tota tranquil·litat, omplia un sac de cireres. Com que si bé sóc pagès però no babau, cert dia vaig tornar enrera i el vaig enxampar i provis d’una escopeta (no per fer cap mal a ningú, s’enten) tot amenaçant-lo vaig dir-li: “Mira, a sota d’aquell cirerer tinc cavat un clot (no era cert) per colgar-te si no marxes de seguida”. No cal dir que ja ho havia fet, tocant-se el cul amb els talons, i després encara més, volava quan vaig disparar uns trets a l’aire. Al cap d’un temps el meu amic i veí de vinya, en Florenci Vicente, em digué: “Sembla Jordi que s’han acabat els robatoris de cireres”.

Encara que hem tractat molt de vi, també em defenso com qualsevol “Sauri” per detectar jaciments d’aigua.

 

Antoni Buch i Esteban

 

(*)Article publicat a la revista 3 Viles el mes de setembre de 1996

 

Han passat onze anys, i en Jordi Ferran continua amb la seva feina de pagès, dedicat a les seves maduixes, pèsols, collin cireres, segant el blat, i trafegant per les seves vinyes, que produeixen excel.lent raïm de varietats com “cabernet sauvignon” i “marlot”.

De la qualitat de les seves maduixes en poden donar fer a TV3, doncs en Dani Ramirez, el popular home del temps, veí de Sant Vicenç i bon amic d’en Ferran, ja ha fet que les tastessin en el programa d’entrevistes de la Mª Pau Huguet.

En aquest inpas, es va morir la seva mula “la Carmeta”, i en Ferran ha desenvolupat una habilitat especial per trobar aigua, és a dir s’ha convertit en un expert “saurí”, i provis de la seva “plomada”, pot indicar amb una certesa total a quin punt d’un terreny s’ha de perforar per fer-hi un pou.

Ens comenta en Jordi que en els últims deu anys, ha fet quasi un centenar de senyalitzacions, totes positives.

La vida d’un pagès com en Jordi era i és molt dura, doncs treballa pràcticament de sol a sol, i en prou feines descansa una mica els diumenges per la tarda, però és feliç, doncs està enamorat de la seva feina.

Gràcies Jordi

 

Antoni Buch o Esteban