Caldes

Caldes

NOTÍCIES DE CALDES EL 1903 I EL 1904

Continuem la selecció d'informacions sobre la nostra vila procedents de la revista quinzenal La Costa de Llevant, apareguda a Sant Pol i a Canet entre 1894 i 1922 i descrita en el primer article, publicat el mes d'abril de 2006.
Si la primera notícia constitueix un testimoni d'unes formes de diversió que avui ens resulten ben llunyanes, la tercera dóna fe de l'existència aleshores a Caldes d'un col·lectiu de professionals que actualment ha desaparegut. I si la dubtosa titulació de les monges era motiu de comentaris segons reporta la segona, la sisena i darrera reflecteix la requesta de Caldes entre la burgesia barcelonina.
Com sempre en aquesta sèrie, al final de cada notícia, numerades al capdamunt i transcrites de forma literal (però modernitzades ortogràficament i regularitzades de puntuació), hi figura, entre claudàtors, la data del número de la revista on apareixen.

1.- [Notes sobre la Festa Major] La Festa Major se començà el dia 7 a la vetlla celebrant-se l'anunciat cotillon de casats (de cazados, com amb intencionada equivocació deia el cartell pintat per D. Josep Ferrer i Vidal), en el que, no obstant, hi prengueren part també els solters [per] donar-hi més animació i tal volta per demostrar sos desitjos d'ingressar en el gremi.
[...]
A la nit tornà a fer-se ball a Colon i a l'envelat, essent ambdós animadíssims, presentant el primer l'agradable particularitat de ser de pinyata, ocupant el centre del saló un hermós pi adornat amb flors i fanalets de colors i del qual en penjaven 54 cintes de colors terminant en una anella. Les senyoretes, al pas d'una marxa i amb un puntero, anaven desfilant fins a haver-se'n endut totes les cintes, a cada una de quines corresponia un bonic regalo, com eren bomboneres de porcelana, mirallets de tres llunes, nines, polseres de bronzo, poms d'essències, dijes i agulles de pit, vanos, pintes, etc. Després d'aquesta festa, que deixà complascut a tothom, s'acabà la vetllada traslladant-se tots els de la colònia, com és costum, a l'envelat, que estava en el ple del seu esplendor i quin ball durà fins a les 4 de la matinada.
[...]
Tot ha anat, doncs, molt bé, acreditant cada dia més aquest poblet com a agradable punt d'estiueig, havent-hi hagut tan sols una nota antipàtica produïda per una persona del poble que té pretensions d'influir en determinat sentit a sos habitants, fent mèrits ridículs a costa del catalanisme. Se'ns ha dit que havent col·locat els muntadors del Sr. Viñals algunes banderes catalanes a dalt de les antenes de l'envelat, com a gallarets, aquesta persona les féu treure i substituir totes per la roja y gualda. Si és aixís, que Déu l'hagi perdonat. [20 de setembre de 1903]

2.- Funció.- En lo convent que les Germanes Dominiques tenen establert en aquest poble se celebraren los dies 24, 25 i 26 de desembre funcions de teatro, representant-se Els Pastorets o l'Adoració de Jesús per les nenes petites que acudeixen a l'ensenyança a dit establiment.
Per fi de festa se representà el sainete Lo pillet dels ous, que fou admirablement interpretat per les distingides senyoretes Cortina, Fontrodona, Miró i Arnó, essent amb justícia aplaudides per lo conjunt que van saber donar a dit sainete.
[...]
Hem sentit a dir que pel poble es corria la veu de que a les Germanes no n'hi havia cap que tingués títol de mestra; nosaltres podem respondre de que aqueixos rumors són una vil calúmnia que se'ls hi vol posar, puix han de saber que la Mare Superiora no solsament és mestra, sinó que té el títol guanyat en renyides oposicions, i les altres Germanes que componen la Comunitat totes són professores, cada qual en lo seu ram de labors. [10 de gener de 1904]

3.- Pescadors.- A causa del mal temps no poden sortir al mar los pescadors, per lo que regna molt de disgust entre la classe, puix fa moltes setmanes que no guanyen cap pesseta. [10 de gener de 1904]

4.- Solució.- Per fi ha quedat acabat en el jutjat municipal d'aquest poble, i d'un modo amistós, el judici verbal promogut per D. Joan Saurí contra Josep Coll, judici que ha cridat l'atenció no solsament dels veïns d'aquest poble, sinó d'altres veïns per la raresa de l'assumpto.
Lo cas sigué que, havent-se compromès D. Josep Coll a que formaria part d'un coro organitzat per D. Joan Saurí per sortir a cantar les tradicionals caramelles, lo dissabte de Pasqua de Resurrecció, se li desdí del tracte, fundant la seva resolució en que s'ensajava una cançó que podia portar disputes i disgustos, tota vegada que el coro titulat Amics de la Joventut ensajava també la mateixa cançó. Picat de l'amor propi que deu tenir tota persona, li entaulà el Sr. Saurí una demanda en reclamació de trenta pessetes pels danys i perjudici que li ocasionà el Sr. Coll per tenir necessitat de buscar una altra persona que substituïa la seva veu. [...]. [3 d'abril de 1904]

5.- Renovació de Junta.- Lo dia primer d'any tingué lloc en el Círcol de Pescadors i Obrers la renovació de la junta directiva, que quedà constituïda en la següent forma: President, D. Vicenç Riera (Borràs); Vispresident, Joaquim Soler; Tresorer, Joan Baptista Subirà; Vocals, Josep Smith, Jaume Ferran i Antoni Comas; Secretari, Manel Fontrodona. [...] [3 d'abril de 1904]

6.- Lo nostre poble.- [...] ara que tothom ha pregonat per medi de la premsa i de boca en boca les qualitats que adornen aquest poble, col·locant-lo en el nivell de Niça, es veuen cada [vegada] més, durant l'estació d'hivern, famílies que fugen de les fredes ciutats per arredossar-se a la temperatura templada de què aquí disfrutem [...]. Poques són les persones riques que, després d'haver passat una o dues temporades en aquest poble, no tractin de comptar un terreno per edificar el seu xalet. Ara com ara, l'excel·lentíssim Sr. D. Josep Ferrer i Vidal se'n construeix un, en lo carrer de la Pau, que per son aspecte serà una obra d'art.
Lo dibuix del mentat edifici és fet del renombrat arquitecte de Barcelona D. Tiberi Sabater i les obres estan confiades al contratista d'aquest poble D. Jaume Comas, persona que per son treball ha sabut distingir-se més d'una vegada. [10 d'abril de 1904]

Llanas & Roig
llanasroig@artsilletres.org

Caldes d’Estrac

1 juny 2007