Des de l’any 2000, la parella integrada per Josep Navarro Gómez i Maria Antònia Carbonell Molet duen conjuntament el negoci de restauració que porta el nom de Marola: el menjador interior, la terrassa del passeig dels Anglesos i la guingueta (xiringuito) de la platja. Encara que ja casats, abans cada un treballava pel seu compte dins el mateix ofici. Arts i Lletres ha dialogat amb tots dos per reconstruir una episodi destacat del panorama hostaler de Caldes.

 

―Senyor Navarro, resumeixi’ns una mica, si us plau, la seva peripècia personal.

 

―El meu pare, Ignacio Navarro, que treballava a la Renfe, el van traslladar a Caldes, on aviat se’l va conèixer com el Navarro de l’estació. Quan va arribar-hi jo tenia pocs mesos de vida, i la meva família, que va passar 35 anys a l’edifici de l’estació, va ser l’última que hi va viure. Com que després de cursar el batxillerat no vaig voler continuar estudiant, el 1964 vaig entrar amb 14 anys d’aprenent al Colon. A falta d’escoles d’hostaleria, era aleshores un dels grans hotels-escola de Catalunya, al costat de La Gavina (S’Agaró), l’Imperial Tarraco (Tarragona) i el Terramar (Sitges). La propietària en aquells moments era Carme Massip, casada amb l’enginyer Aurelio González-Isla, que entre altres coses va projectar la construcció del port d’Arenys.

 

―I al Colón vostè hi va fer una llarga i ascendent carrera.

 

―Doncs sí. Hi vaig ser 30 anys, i d’aprenent vaig passar a cambrer, maitre i director, l’últim que va tenir l’hotel, que va tancar definitivament el 1995. Hi vaig veure desfilar tota mena de personalitats conegudes, artístiques, cinematogràfiques, literàries i polítiques. I fins i tot hi vaig veure rodar alguna pel·lícula, com ara una d’espanyola que es deia Es pecado pero me gusta.

 

―Digui’ns-en algun, d’aquests famosos...

 

―El Colon va ser molts anys un centre d’atracció de primera categoria. En els anys 60 recordo la figura de Mario Cabré, que hi passava temporades, com, més tard, Pedro Ruiz, que tenia a l’hotel, cada estiu, la base d’operacions de les seves actuacions professionals. Dins el món de la faràndula, també va freqüentar-lo Carmen Sevilla (casada aleshores amb el músic català August Algueró, que tenia una germana en un apartament de l’edifici de Les Marqueses) i María José Cantudo, una actriu que al final dels 70 feia tronar i ploure. Una altra presència destacada i habitual era l’escriptor Josep Maria Gironella, que va residir a Arenys de Munt i a Arenys de Mar i venia al Colon a acabar els seus llibres. També hi compareixien molts alts càrrecs militars; el més destacat, sens dubte, va ser el tinent general Manuel Gutiérrez Mellado, vicepresident del govern central amb Adolfo Suárez.

 

―Tenim entès que vostè, senyora Carbonell, també les ha viscudes, aquestes experiències.

 

―Sí, però no pas totes, ni tants anys ni amb tanta continuïtat. De fet, jo sóc de Corró d’Avall (Les Franqueses del Vallès) i treballava d’administrativa quan el 1977 ens vam casar; fins al 1984 no entro al Colon, que pocs anys després va ser comprat per la cadena Husa. El 1992, ja com a governanta, l’empresa em demana d’anar a Barcelona, a un altre hotel, fins que l’any 2000 ja m’integro de ple al negoci familiar, en el qual també ens ha ajudat la nostra filla Meritxell i ens ajuda encara l’altra filla, Clàudia.

 

―Així, doncs, quan s’instal·len pel seu compte?

 

―El 1997 comprem el restaurant als antics propietaris i adquirim la concessió municipal de la terrassa, i l’any següent obrim l’establiment de la platja, que bategem amb el nom de Marola Beach per unificar la denominació dels tres espais. Abans de nosaltres, el xiringuito es deia Noray i l’explotaven els propietaris de la geladeria Bafi. Des del principi, en els tres espais hem donat preferència al servei de restaurant i hem enfocat l’oferta al peix, al marisc i a la paella.

 

―Al marge però en paral·lel a la seva activitat professional particular, vostè, senyor Navarro, també ha intervingut i intervé en diferents associacions gremials.

 

―En efecte. Quan el 1997 vam fer-nos càrrec del negoci propi, vaig ingressar a Unicost, que era l’associació que agrupava botiguers, restauradors i hostalers de Caldes i que vaig acabar presidint. Per diversos motius, els botiguers se’n van separar i els altres vam continuar fins que vaig plegar de la presidència. Tot just aquest mes de maig, i amb el propòsit de donar un nou impuls a la Pesolada, la Mongetada i al Tomàquet de Maresme, que són els tres nostres grans actius gastronòmics, s’ha posat en marxa novament l’Associació de Restauradors i Hostalers de Caldes d’Estrac, que torno a presidir i que té alhora el desig de coordinar-se amb la comarca.

 

―Arts i Lletres els desitja que els èxits professionals els continuïn acompanyant.

 

Arts i Lletres