Pensament global, actuació local

 

No sempre es pot guanyar tot, diuen; però el més important és intentar-ho. Aquesta editorial no podia començar de cap altra manera: el clàssic quadruplicat que ens està deixant sense ungles. Entre els aficionats blaugrana, comencen a créixer les primeres inseguretats en molt de temps. Sembla que molts veuen lluny aquells dies de divinitat i glòria futbolística i, poc a poc, torna a aparèixer la figura del culé patidor. “Si només guanyem la lliga, serà un fracàs”, bromeja Josep Guardiola en roda de premsa, després de perdre la Copa del Rei, primer títol en joc de la temporada. Molts obliden el camí recorregut fins la final. Les victòries acumulades. L’èxit que ha portat al barcelonisme al punt de mira de mig món. Hem de saber que el rival que no guanya títols, no és un digne rival. Reprendre el “tornarem a vèncer” i demostrar confiança en aquells a qui admirem.

Igualment passa amb els pericos, que veuen escapar Europa durant la segona volta. Parem atenció en hores baixes, i ens oblidem del treball que suposa arribar al cim. L’esport és només un mirall dels hàbits d’una societat cada vegada més exigent. Però per aconseguir bons resultats, cal paciència, i aportar el nostre gra de sorra tant als bons com als mals moments. Constància. Perquè el més important, és “deixar-s’hi la pell”, sabent que “tots units fem força” i que aquest és el “nostre crit”. No podem quedar-nos aturats: el nostre dret de gaudir les victòries, és alhora un deure de recolzar l’equip amb les derrotes.

Traslladem aquesta filosofia al mes de maig, marcat per una jornada electoral. De globalització, a glocalització: pensar globalment, actuar localment. Allà on vivim és on s’ha de donar resposta a les nostres necessitats reals, per tant, som les persones, els ciutadans, els qui hem de llençar la primera pedra, els qui hem d’impulsar el canvi. Tenim una perspectiva crua a l’horitzó. Un horitzó que des de fa temps, ja és palpable. Ara, esprémer al màxim el seu potencial és cosa glocal: som les persones les qui determinarem el futur del país. Anar a les urnes aquest 22 de maig, i sempre, és un dret; un dret que, alhora, és un deure. L’oportunitat de canviar el món, es troba a la base.