Mesos de vida

 

Si retalléssim qualsevol racó dels nostre poble i el poséssim de fons en un escenari, obtindríem representacions teatrals ben diferents en funció del mes de l'any que ens acompanya. Un dels carrers principals vist al gener es podria resumir amb adjectius com: silenciós, tranquil, calmat o parsimoniós. Hi veuríem cares conegudes avançant lentament en dies comptats, sota un cel gris i amenaçant. Ens trobaríem els bars sense terrassa, amb cafès fumejant en algunes taules interiors. Places d'aparcament sense utilitzar. Semàfors que semblen una broma pel poc trànsit que hi ha. I una platja completament buida, amb un mar descolorit i força animat que fa impactar les ones a la sorra, deixant cada vegada menys espai entre el passeig i l'aigua.

 

Quan s'acosta juliol, i per tant, la calor, l'escena es torna totalment diferent: hi ha vida. No és només que molts trepitgin aquests carrers, aquestes platges i aquests bars, a l'estiu, fugint de la capital, sinó que nosaltres mateixos, els que sembla que haguem estat hivernant la resta de mesos, traiem el cap més sovint. Gaudim de les terrasses, per on passa més l'aire. Ens torrem la pell a platges i piscines, ben a prop de la frescor de l'aigua. Entren en escena ciclomotors i bicicletes. Trobar aparcament amb el cotxe és el conte de mai acabar. I els semàfors, ai els semàfors! Per fi tenen una funció visiblement útil.

 

Parlar d'estiu a les 3 viles, és parlar de vida. Arriben nous residents, visitants ocasionals i s'animen els que queden arrelats al poble la resta de l'any. Fins i tot arriben la calor, els mosquits i les mosques! I tot plegat, semblen dues obres de teatre completament diferents en un mateix escenari: en una, hi regna la calma, i en l'altra, hi ha tanta vida que ens desborda. Però sense aquest binomi tan diferent i antagònic, no sabríem apreciar cap de les dues versions de nosaltres mateixos.