Denuncien que CiU vol aprovar un pla semblant al que va fer l'anterior govern local

El govern de Sant Andreu de Llavaneres ja ha enllestit el nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM). Han passat tres anys des que l'alcalde, Bernat Graupera, es va comprometre a “refer-lo” per trobar el consens que l'anterior govern del PP i el PSC no havien aconseguit. Tot i això, ERC ja critica que el planejament, que es portarà a aprovació la setmana vinent, s'ha revisat sense que se n'hagi fet “cap consulta prèvia, ni tampoc cap procés participatiu”. Per aquest motiu, reclama que se n'aturi la tramitació o, com a mínim, que s'ajorni per més endavant.

De fet, el regidor Joan Mora lamenta que CiU vulgui tirar endavant un pla que no ha canviat gaire respecte de l'anterior i que tant va criticar aleshores. “El POUM que van dissenyar el PP i el PSC es basava en uns estudis realitzats l'any 2003 que no tenen res a veure amb la realitat actual”, adverteix Mora, el qual també alerta que el treball dóna aixopluc als convenis urbanístics signats durant l'anterior mandat i que ara són investigats per l'Audiencia Nacional. “El que vol aprovar el govern de CiU no és més que el POUM de l'exregidor Antoni Jiménez, que va afavorir altres interessos il·lícits i no pas els del poble”, comenta.

Canvis poc significatius

A banda “d'hipotecar el futur de Sant Andreu de Llavaneres”, els republicans reclamen un cop més que es faci “taula rasa” amb l'urbanisme i que el govern municipal elabori un pla realment nou de dalt a baix.

Segons ells, l'única modificació que s'hi ha introduït és una petita reducció d'habitatges a les tres zones noves de creixement previst, totes situades al barri de Can Sanç.

 

Els 36 habitatges socials pendents de construir al carrer de Sant Antoni i a Can Rivière de Llavaneres que es van sortejar el 2007 no es començaran a construir fins l'any que ve. L'Ajuntament ha adjudicat finalment el projecte a l'empresa Grup Qualitat per un import de 650.602 euros. La previsió és que els adjudicataris puguin signar els contractes de compravenda a finals d'aquest any. Després de dos intents frustrats, el govern de CiU de Llavaneres confia que aquest cop sí que vagi de debò i que finament els adjudicataris dels pisos de protecció oficial comencin a veure el seu somni realitat. Tot i que els habitatges es van sortejar fa tres anys, quan governaven el PP i el PSC, el primer concurs per construir-ne una part –els onze de Can Rivière– no es va fer fins al 2009, però l'empresa adjudicatària es va fer enrere poc abans de començar l'obra. En un segon intent, es van posar a licitació conjuntament les dues promocions, però no s'hi va presentar cap constructora i el procés va quedar desert. «Aquest és el tercer i esperem que l'últim», explica l'alcalde, Bernat Graupera, que defensa «la solvència» de l'empresa Grup Qualitat.

Els responsables de la companyia han lliurat als adjudicataris un dossier amb informació relativa a les característiques dels pisos, que s'han hagut d'adaptar a les normatives vigents, i a la forma de pagament.

  

El viatge de pelegrinatge a Roma organitzat amb motiu de la declaració de l'Any del Cardenal Vives per l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres se celebrarà finalment del 16 al 19 de setembre. La comissió organitzadora de la sortida ha preparat un programa amb l'objectiu de conèixer els principals escenaris on els dos il·lustres llavanerencs, Joaquim M. de Llavaneres i Josep Calassanç Vives i Tutó, van viure i treballar al servei de l'Església. Entre d'altres espais, està previst visitar la residència del cardenal Vives, la Vil·la Gamarelli, on el bisbe es va retirar, i el cementiri de Campo Verano, on va ser enterrat fins al mes de novembre, quan les seves despulles finalment van ser traslladades a Llavaneres, d'on era fill. El preu del viatge és de 475 euros i les inscripcions estan obertes fins al 15 d'agost.

 

La biblioteca La Muntala ha posat en marxa un concurs per incentivar entre els joves el gust per la lectura. El certamen Superlector va adreçat especialment als alumnes de l'IES Sant Vicenç i consisteix a triar llibres d'una llista, llegir-los durant l'estiu i fer-ne una petita ressenya. Per cada ressenya s'obtindrà una estrella. L'estudiant amb més estrelles pintades i més ressenyes fetes, guanyarà el concurs.

el punt

 

Els grups de l'oposició a l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt –PSC, ERC i ANEM–, juntament amb diferents entitats veïnals, han iniciat una recollida de signatures en contra del projecte de Can Boada que promou el govern municipal de CiU i que preveu construir-hi un centre comercial i un equipament esportiu. Aquesta iniciativa representa, segons els socialistes, «el major exemple dels despropòsits de l'actual govern local, molt en la línia del molt faraònic i beneficiós projecte del golf, també aprovat per CiU ja fa més de deu anys». El PSC recorda que el pla de Can Boada ja va causar una forta reacció adversa dels veïns el dia de la presentació i adverteix que no té cap mena de consens polític. «Fins al punt que en la votació del passat ple de maig va haver un empat a sis entre els que estaven a favor del projecte [4 CiU, 1 AxSV, 1 PP] i sis en contra [3 PSC, 2 ERC, 1 ANEM]», afegeixen. L'empat es va resoldre en una segona votació, en què, amb vista al mateix resultat, l'alcalde va fer servir el seu vot de qualitat per aprovar-lo. «No cal dir que el procés de participació s'ha caracteritzat per la seva absència», apunten.

 

Es queixen als ajuntaments i a Costes per denunciar la competència deslleial

Els restauradors de Caldes d'Estrac estan queixosos amb els que regenten les guinguetes de les poblacions veïnes d'Arenys de Mar i Sant Vicenç de Montalt. Denuncien la competència deslleial que representa per a ells el fet que en aquests establiments de temporada s'hi cuini tot i que la llei de costes no ho permet. Alguns ajuntaments han autoritzat en el plec de clàusules de les concessions que puguin fer ús de planxes i fregidores. Els denunciats asseguren que compleixen amb les inspeccions que els fan.

«Nosaltres amb tot això no podem competir. Ells en tres mesos s'ho emporten tot i nosaltres després de l'estiu hem de mantenir el personal.» Així expressava el seu malestar el president dels restauradors de Caldes d'Estrac, Josep Navarro, davant l'activitat de les guinguetes que hi ha a les poblacions veïnes. Els restauradors denuncien el que consideren una «competència deslleial» pel fet que a dreta llei els establiments que s'obren per la temporada de platges no estan autoritzats segons la llei de costes a tenir cuines. Pels restauradors la situació s'ha agreujat amb la crisi i han notat com els baixava la feina i en canvi aquests establiments els agafa la clientela. «N'hi ha que no tenen manies a anunciar que fan comunions i banquets», es queixava un dels restauradors.

Els que regenten les guinguetes es defensen. Mantenen que compleixen amb els plecs de clàusules pels quals els ajuntaments els van concedir les llicències i al mateix temps estan exposats a inspeccions durant tota la temporada. A Sant Vicenç de Montalt s'autoritza l'ús de planxes i fregidores, però a Arenys de Mar, tot i que a les bases del concurs no hi consta, les guinguetes tenen cuina amb gas butà.

Sense cuina i la terrassa, de 100 m²

La llei de costes estableix que les guinguetes poden ocupar només 20 m² i tenir una terrassa de com a màxim 100 m². A més de la superfície la normativa estatal també regula que entre una i l'altra han de mantenir una distància de com a mínim 100 metres. La llei és clara pel que fa a la prohibició de qualsevol estri de cuina. La realitat, però, és una altra si es té en compte que molts d'aquests establiments ofereixen una àmplia carta de plats, alguns fins i tot cuinats amb brasa. «Molt sovint passen a fer inspeccions i si veuen una planta fora de lloc ens la fan moure», explica una de les propietàries de les guinguetes. Defensen que s'acullen al fet que la normativa municipal els permet tenir cuina. Aquí entra la contradicció entre les dues administracions i la voluntat dels ajuntaments a ajustar-se al que marca la llei. La licitació a les guinguetes d'Arenys de Mar es va fer per sis anys, dels quals només resten quatre temporades. A Sant Vicenç de Montalt la renovació és per terminis més curts i totes es posaran a licitació l'estiu vinent.

El municipi on el poeta va passar llargues temporades s'afegeix a la celebració del 150è aniversari del naixement de l'autor d'“Escolta Espanya” i el “Cant espiritual”

 “Una a una, com verges a la dansa, entren lliscant les barques en el mar; s'obre la vela com una ala al sol, i per camins que només elles veuen s'allunyen mar endintre... Oh cel blau! Oh mar blau, platja deserta, groga de sol! De prop el mar te canta, mentres tu esperes el retorn magnífic a sol ponent, de la primera barca, que sortirà del mar tota olorosa”.

El poeta Joan Maragall va estiuejar a Caldes d'Estrac a principi del segle passat seguint les passes de molts barcelonins que volien trobar solució als seus mals amb les molt defensades virtuts guaridores de les aigües termals. Les primeres estades amb la família les va fer a l'hotel Providència, però ben aviat la necessitat de mantenir un lloc més estable els va fer instal·lar en una casa al carrer Ciutat de La Paz, que tal com recorden els membres de l'entitat Arts i Lletres de Caldes que han resseguit les petjades del poeta al petit municipi maresmenc “tenia un jardí al darrere encarat al mar i a l'espai que, temps a venir, serà el passeig dels Anglesos”.

Maragall aprofitarà al màxim la vida a Caldes per escriure i en molts dels textos d'aquella època la perla del Maresme serà fàcilment reconeguda. El poeta, a més, mantindrà una intensa vida social i un permanent contacte amb la seva ciutat per mantenir-se alerta dels esdeveniments més importants. Aquest lligam del Maresme amb l'autor ha estat durant molts anys motiu d'orgull per al municipi i durant un temps fins i tot es va concebre com a atractiu cultural a afegir com a complement al turisme de sol i platja. A més, l'arribada a Caldes de la Fundació Palau i del seu creador, Josep Palau i Fabre, va incentivar la flama de la poesia en una població poc donada a grans esdeveniments. Tan sols ha fet falta esperar un aniversari significatiu perquè el poble reti un cop més homenatge a qui va ser un dels seus hostes més il·lustres i un ferm defensor de la nació catalana. Així, demà a la nit el celebrat festival Poesia i + organitzat per la fundació obrirà les portes amb el recital Com si entrés en una pàtria, amb Mireia Chalamanch i Oriol Genís com a intèrprets, Josep Maria Miró en la dramatúrgia i la direcció i Maria Andreu a la música. El muntatge està basat en l'obra poètica i periodística de Maragall i, coses del destí, arriba en un moment especialment sensible per al poble català, perquè, entre d'altres, incideix en la sempre difícil relació Catalunya-Espanya. Com a convidat d'honor de l'espectacle ha confirmat la seva presència el conseller d'Educació i net del poeta, Ernest Maragall.

Però aquest no serà l'únic recordatori que Caldes farà de l'autor d'Escolta Espanya. A l'octubre, Arts i Lletres organitza un itinerari amb motiu de l'Any Maragall. La trobada es farà a l'Equipament de Promoció Econòmica i Cultural i es recorreran els indrets més significatius de l'estada del poeta a la població. Des de l'Ajuntament també s'han anunciat altres actes, encara per determinar.

La presumpta estafa de l'empresa que recollia les escombraries podria superar els 400.000 euros

La quantitat estafada presumptament per l'empresa que recollia la brossa creix i podria superar els 400.000 euros. Segons les dades de què disposa l'Ajuntament, facilitades des de la Planta de Tractament de Residus, durant els cinc primers mesos d'aquest any s'han recollit 131.160 tones de brossa, una xifra que contrasta amb les 179.240 que es van comptabilitzar l'any passat durant els mateixos mesos. Exactament, 239.280 tones de diferència.

Amb aquestes dades el govern municipal constata el que ja va denunciar el setembre del 2009 als jutjats: la presumpta estafa de l'empresa concessionària Mare Nostrum, a la qual va apartar del servei acusant-la de facturar-los brossa d'altres municipis, fins i tot de Barcelona. L'empresa que feia la recollida els últims quinze anys hauria arribat a facturar falsament, segons el govern de Caldes, un 42% més de quilos de brossa per habitant que a la resta de la comarca. Segons el resum que envia el consorci als ajuntaments, l'any 1995 la mitjana de recollida de brossa a Caldes era de 2,72 quilos per habitant i dia, mentre que el del conjunt del Maresme només era de 1,53 quilos.

El govern municipal de CiU critica la mala gestió dels mandats anteriors, que no s'haurien adonat de les tones facturades de més. Es lamenta que durant anys, en proporció del nombre d'habitants, Caldes hagués hagut de pagar més que altres municipis i que ningú sospités que les coses no s'estaven fent bé.

L'orgànica de franc

CiU ha manifestat que la detecció de la presumpta estafa permetrà al municipi afrontar la recollida de la fracció orgànica sense que això repercuteixi en el rebut de les escombraries. Des de l'oposició, el PSC manifesta que els números no quadren, perquè ja es preveu un increment en el pressupost d'aquest any de 70.000 euros pel que fa al servei de la brossa, que segons diuen és l'import que costaria la implantació de la fracció orgànica.

 

Els Mossos d'Esquadra fan fora de la sala el regidor del PSC, Miquel González, a petició de l'alcalde

Per primer cop en la política municipal de Caldes d'Estrac es va expulsar de la sala de plens un regidor. Va ser ahir, en el transcurs d'un ple extraordinari convocat per aprovar l'expedient sancionador per suspendre de sou i feina per un any la secretària municipal que està apartada del servei des del 2008, quan va agafar la baixa laboral. El govern de CiU defensa que hi ha un seguit d'irregularitats comptables que s'estan investigant, i el PSC denuncia que és una situació d'«assetjament laboral» contra la secretària perquè va fer un informe desfavorable del projecte de l'aparcament d'energia solar que ha executat el govern actual

 

La cinquena edició de Poesia i + també recorda Maragall, Espriu i Leveroni

El festival Poesia i + commemora el 40 aniversari del Price dels Poetes amb una acció el 3 de juliol que agermanarà els autors dels anys setanta (recuperant part de la pel·lícula clandestina que Pere Portabella va rodar amb altres col·laboradors) i donarà veu a la nova generació de poetes actuals, amb Enric Casasses, David Caño, Núria Martínez i Carles Rebassa. Si fa 40 anys, els poetes van poder fer sentir la seva veu en un escenari de boxa, ara els poetes d'avui recitaran dins d'un rin