St. Vicenç de Montalt
En Martí Vallalta; un treballador de socarrel.
Al mon en que vivim, s’ha de dir que tothom ha de treballar per guanyar-se les garrofes, com vulgarment manifestem, emprò no es menys cert que bona part, si poguessin estar-se d’ajupir l’esquena, bé prou se n’estarien.
Aquesta obligació diaria, a les ordres de un despertador, fa que cada cada dia s’ha d’afrontar tal comesa, vulgues que no, ja sigui per mantenir a la familia, atendre les nostres despeses, i també perque el mon funcioni.
Tot aixó que expresso, ho destino en particular, devers un home que de petit esmerçà estudiant a l’Escola de Santa Cecilia de Torrentbó, poblet d’on es fill el nostre personatge, i parlem d’en Martí Vallalta i Casas.
En Martí, quan dona els seus primers passos, no cal dir-ho que ho feu pels camins, barrancs i torrrenteres del seu poblet de Torrentbó, deixant l’espai que l’ocupà amb els seus primers estudis. Després, seguint la tasca dels seus pares i familiars, es dedicà a cultivar els seus horts i vinyes, i guiat per la costum, també s’inclinà a plantar flors i jardins, ajudat, naturalment, per prestigiosos jardiners que durant anys exerciren a la zona, i que no duptaren un moment en fer-lo encarregat de les colles especialitzades, que mantenien la cura i conservació de jardins que lluien dotzenes de torres, principalment d’estiuejants.
En Martí, emprò, incansable i emprenador, s’introdui en altres comeses, una d’elles l’art culinari, i amb afany i destresa destinava varis espais per atendre les cuines de certs restaurants, tot programant els dies i horaris.
Més endavant, durant uns quants anys exercí la funció d’agutzil a Sant Vicenç, càrrec que fou acceptat amb molta cordialitat pel poble xurraví.
També colaborà amb diverses empreses i institucions, com a representatnt i encarregat de cobra-els-hi els rebuts corresponents.
No cal dir que a mesura que el nostre poble ha crecut considerablement, aixi mateix la tasca d’en Martí s’ha vist desbordada i li cal mesurar el temps i les hores esmerçades. Les organitzacions i entitats s’ha de dir que el valoren pel seu comportament eficaç, diligent i honrat.
En Martí, amb voluntat fèrria va sempre a l’hora i, puntualment compleix el seu deure.
Al marge de les activitats laborals esmentades, també ha format part de totes les entitats corals que han existit al poble, com les Caramelles i l’Orfeó Parroquial El Delme. També el teatre s’ha vist favorescut amb les seves actuacions, entre les més importants el “De Nativitate Christi”, dirigit pel polifacètic i malauradament desaparegut, en Esteve Albert i Corp.
Antonio Buch i Esteban
Gent Gran
La gent gran constitueix avui en dia un sector de la població cada vegada amb un major pes específic dins la societat civil, a la que pot i ha d'oferir la seva experiència i el seu afany de col·laborar a favor de la comunitat en la que viu, no només obrint-se al grup d'edat al que pertany sinó obrint-se al conjunt dels ciutadans.
Les associacions de gent gran constitueixen avui el mitjà idoni per impulsar activitats de caire social, cultural, formatiu i d'esbarjo, obertes en la mesura del possible a la societat en la que estan immerses.
A Sant Vicenç de Montalt l'any 1975 es va construir l'edifici on s'hi va ubicar el casal de la gent gran. Passats uns anys es va formalitzar l'Associació “Els Xurravins”, entitat legalment constituïda i degudament registrada, de la qual segons els seus estatuts en poden formar part totes les persones residents a la vila i que siguin majors de 60 anys o bé els majors de 50 que rebin pensió d’invalidesa. La quota per ser soci i poder gaudir dels avantatges que proporciona l'entitat és de 10 € l'any.
Cal dir que aquesta entitat mitjançant un conveni signat amb l'Ajuntament de Sant Vicenç i amb la Fundació La Caixa, rep una subvenció anyal per poder fer front a activitats que es destinen primordialment a la gent gran.
Activitats que els socis en gaudeixen a uns preus molt assequibles, que en la majoria dels casos estan subvencionades, d'aquesta manera la qüestió econòmica no hauria de ser el motiu per no participar-hi.
Amb la posta en funcionament del Centre Cívic “El Gorg”, s'hi va traslladar el local (dit casal) on s'hi porten a terme la majoria de les seves activitats.
Entre d'altres hi trobarem que una vegada al mes s'hi fa una xerrada - col·loqui amb la presentació de plats de cuina elaborats per dones i homes que prèviament han preparat a casa seva, aquesta activitat ha comportat que s'hagi editat un llibre amb les receptes facilitades pels participants. És en aquest mateix espai on s'hi porten a terme tot tipus de conferències, campionats de billar, menjador social, passis de reportatges, retransmissions de partits de futbol, televisió, jocs de taula.etz.etz.
El local disposa d'una vitrina dedicada expressament a exposicions, les col·leccions o objectes que s'hi exposen difícilment trobarien un altre lloc per poder ser exposats ja que provenen de particulars o entitats que ho presten sense cap afany de lucre.
En no disposar del espais adients les classes de dibuix, patchword i gimnàstica es donen en altres dependències.
Cal destacar les representacions teatrals organitzades i interpretades per gent de la pròpia entitat, les sortides al teatre a Barcelona, sortides mensuals de caire cultural, assistència a les conferències al Caixaforum.......
Si bé aquesta associació té el repte de tirar endavant totes aquestes activitats destinades a fomentar la participació de la gent gran del nostre poble, el més important és que sigui la pròpia gent la que sàpiga engrescar-se i fer néixer dins seu les ganes de participar, de col·laborar i de sentir-se'n protagonista.
“Podem estar jubilats del treball però no ho estem de la vida”
Evarist March
St. Vicenç de Montalt
1 abril 2009
