A l'OMBRA DEL PEATGE

 

Una de les modalitats de finançament de les infraestructures que cada vegada és més emprada és la denominada com Peatge a l'Ombra.

Aquesta denominació prové del nom popular que se li va donar al Regne Unit a on es va començar a aplicar als anys 80, encara que al primer país europeu a implantar-los va ser Bèlgica ja vint anys abans.

A Espanya es va emprar per primera vegada a la M-45 de Madrid que es va contractar a l’any 1998 amb un inversió pressupostada en 169 milions d’euros, un termini de concessió de 30 anys, i una quota per vehicle de 0,54 euros.

La seva construcció va durar 4 anys i es va posar en funcionament al 2002.

La diferencia fonamental del Peatge a l'Ombra en relació als altres peatges és que, qui paga el peatge no és l’usuari directament sinó l’Administració Publica, Estatal o Autonòmica, promotora de la infraestructura, normalment mitjançant quotes periòdiques en funció de la utilització que facin els usuaris de la dita infraestructura; en definitiva qui paga el peatge és l’administració amb càrrec als seus pressupostos, però a terminis al llarg de tota la durada de la concessió.

Realment, com a sistema de peatge que en definitiva és, és  un  model de finançament privat d’infraestructures publiques que permet portar a terme projectes importants sense suportar la impopular imatge del peatge.

Un altre de les seves avantatges és que pot ser fàcilment aplicable  a qualsevol tipus d’infraestructura, com poden ser Hospitals, Centres d'Ensenyament, o bé xarxes o trams de ferrocarril o metro.

De fet actualment fins i tot hi ha varies Presons que es construeixen en base a aquesta modalitat de finançament.

Però no deixa de ser un crèdit, i s'ha de pagar com qualsevol altre, amb el perill que la seva senzillesa i llarg termini de pagament pot fer que les administracions es llancin a fer inversions que acumulin unes obligacions de pagaments periòdics que paradoxalment les obliguin a endeutar-se per fer hi front .