Vella, nova Índia
 
Principi del final de la guerra civil a Sri Lanka A Vavuniya, una localitat al nord de Sri Lanka que fa frontera amb el que abans era l'estat de fet dels rebels tamils, les poques ONG i organismes internacionals amb presència a la ciutat es preparen per una allau humana. El Govern del país, preveu que els 300.000 civils atrapats al cada vegada més escàs territori defensat pels Tigres d'Alliberació de la Pàtria Tamil (LTTE), acabin en els camps de refugiats d'aquesta ciutat quan acabi la guerra, si no moren abans pels bombardeigs a la zona. Després de capturar la capital de fet del LTTE, Kilinochi, l'Exèrcit d'Sri Lanka ha seguit cercant als Tigres, i els ha encaixonat junt amb els civils, a l'últim bastió que ara defensen, la ciutat costera d Mullaitivu. “Això és semblant al què ha passat a Gaza. Imagina, unes 300.000 o 350.000 persones atrapades en 30 quilòmetres quadrats sota les bombes: es tracta d'una ofensiva final, l'Exèrcit preveu que en dos mesos s'acabarà la guerra, de manera que s'està intensificant l'atac, i amb això, s'està posant en perill la vida de molts civils”, afirma un treballador humanitari que prefereix no ser identificat, com la majoria de persones disposades a parlar del conflicte des de fa 25 anys. Els càlculs parlen de 2.000 Tigres Tamils, 250.000 desplaçats per la guerra més uns 50.000 residents, i els soldats de l'Exèrcit d'Sri Lanka disposats a enfonsar el LTTE, costi el que costi. El president del país, Mahinda Rajapaksa, després de formar aliança amb dos partits nacionalistes, pràcticament ha fet de la fi de la guerra la seva única bandera política. La majoria cingalesa del centre i del sud, aproven la seva feina. Però aquest triomfalisme militar s'ha anat enfosquint per molts factors. La mort de periodistes crítics amb les actuacions del Govern, com el recent assassinat del director de Sunday Leader, Lasantha Wickramatunge. Des del passat novembre, el Govern no dóna xifres de morts en combat. Cap periodista ni cap ajuda humanitària té accés a la zona de conflicte. La guerra s'empassa molts diners, i la inflació ja ha agafat els dos dígits. El passat setembre, el Govern va buidar Vanni d'ajuda humanitària, zona recentment recuperada. Només camions amb aliments de l'ONU poden penetrar al seu interior, però amb sospites latents que insinuen que només la meitat arriba als seus destinataris. Els civils atrapats com a escuts humans a la zona defensada pel LTTE, s'han desplaçat fins a 14 i 15 vegades, ja no els queda joies o mobles que vendre. Molts es poden trobar tirats a la carretera, o dormint a l'aire lliure enmig de la jungla. Molts voldrien escapar del perill, farts de la violència que sacseja el nord de l'illa, però els Tigres els ho impedeixen, també tement la rebuda que els espera al costat del Govern. Un treballador humanitari que va viure a la zona tamil durant anys, explica que els tamils “necessiten una acreditació” per sortir de la zona defensada pel LTTE, i que aquesta ha d'estar ”avalada per un familiar”. “En cas que aquesta persona no regressi, el membre de la família es veurà obligat a cavar trinxeres durant un any”, comenta. La guerrilla recluta de manera obligatòria a un membre de cada família tamil, sigui home, dona o nen, i la seva sofisticació i estratègia els ha permés tenir en “jaque mate” a diferents governs d'Sri Lanka, en la guerra més llarga del continent asiàtic. El LTTE i el seu líder, Prabakharan, són coneguts per la seva duresa i disciplina. Als últims exàmens d'ensenyament de secundària convocats en zona tamil, van acudir el 90% dels joves, tot i els desplaçaments i la batalla. El Govern d'Sri Lanka també acusa al LTTE de ser el primer grup armat en fer ús de l'atemptat suïcida. Però mentre el Govern de l'antiga Ceilàn ha aprofitat l'ambient de “guerra contra el terror”, promogut per l'anterior president dels EUA, el jove George Bush, també ha rebut el suport i entrenament dels mateixos EUA, de Paquistan i de Xina. Amb això, els Tigres aniran perdent recolzament entre la minoria tamil per la lluita independentista. La guerrilla tamil es considera un grup terrorista al nord d'Amèrica, i a la UE. A la guerra civil més llarga d'Àsia, la minoria tamil lluita per la independència al nord i a l'est del país, enfront els cingalesos, que són la majoria. Després de la descolonització de la corona britànica, els tamils, els qui van practicar l’hinduisme davant la majoria budista, van perdre els privilegis que gaudien en temps de l'imperi. Quan el sistema polític es va fer representatiu, els tamils van perdre moltíssima influència al país, i es va fer notòria aquesta pèrdua quan l'any 1956, el cingalès es va convertir en l'única llengua oficial. L'anglès, dominat per un gran nombre de tamils, va deixar de ser necessari. Els cingalesos van començar a proclamar la unitat del país, i es van creure els únics pobladors originaris, amb més drets que les minories tamils i musulmanes, que també habiten a l'illa. Davant del fracàs d'acord entre les elits polítiques d'ambdues comunitats, els tamils s'embarquen en una lluita armada per la independència, el 1983, amb el naixement del LTTE. Un quart de segle més tard, amb una població civil cansada de guerra, de controls militars constants i registres a les estacions de tren; farts de perdre familiars i els habitatges; 25 anys més tard, sembla que la guerra arriba al final, però el conflicte polític queda lluny de solucionar-se. Elisa Reche
Vella, nova Índia
1 febrer 2009