Caldes d’Estrac
CONFERÈNCIA DE CARLES GUASCH
Organitzada per Arts i Lletres i amb el suport i el patrocini de l'Ajuntament, el passat 9 de febrer va tenir lloc a l'Equipament de Promoció Econòmica i Cultural una conferència de Carles Guasch, historiador i alhora vicepresident del Centre d'Estudis Històrics del Ferrocarril Espanyol (CEHFE). El tema, La prolongació de la línia fins a Arenys, un nou pas del ferrocarril de Mataró (1848-1857), encaixava de ple amb el fet que enguany es commemora el 160è aniversari de la inauguració (1848) de la línia fèrria Barcelona-Mataró, la primera de la península Ibèrica. A l'interès intrínsec de la conferència -documentada, amena i molt concorreguda- s'hi va sumar la presència de Ricard Oliver, president del CEHFE, i la d'Antoni Biada i August Pi-Gibert, descendents directes respectius de Miquel Biada i Manuel Gibert, pioners de la implantació del ferrocarril i protagonistes decisius de la iniciativa. Manuel Gibert, a més, esta lligat a Caldes pel fet de ser pare d’Elvira Gibert de Pi, impulsora decisiva de la construcció de la capella o església del Carme, situada davant mateix de l’estació de tren. Aprofitant l'avinentesa, doncs, Arts i Lletres va voler entrevistar Carles Guasch.
-Senyor Guasch, ¿què és el CEHFE, quan es va fundar i quins són els seus objectius?
-El Centre d'Estudis Històrics del Ferrocarril Espanyol (www.cehfe.es) és una institució privada nascuda a Catalunya l'any 1997 com a conseqüència de la fusió d'altres entitats menors que venien actuant des de feia vint anys. La seva finalitat és promoure i desenvolupar tot tipus d'activitat relacionada amb la història dels nostres ferrocarrils des de la seva fundació. La seva seu institucional es troba al Palau d'Ontaneda, a Cantàbria, i compta amb una delegació operativa radicada a Barcelona.
-Qui l'integra i quines activitats desplega o promou?
El Centre està integrat per totes aquelles persones amb interès pel món dels ferrocarrils: universitaris, investigadors, públic en general, etc. La institució està oberta a tothom i qualsevol persona pot estar lligada a les seves activitats omplint el formulari al qual s'accedeix des del portal del seu web. Així, la persona interessada passa a rebre totes les comunicacions i convocatòries per a les conferències, exposicions, viatges, visites culturals, etc. que es promouen des del Centre.
-Tenim entès que disposa d'un arxiu documental propi. ¿Ens en pot parlar?
-Sí. L'arxiu històric del Centre és molt important. S'hi troba tota la documentació de les antigues companyies de ferrocarril, especialment de Catalunya (ferrocarrils de Mataró, Granollers, Martorell, Saragossa, etc.), però també de tot Espanya. Els primer documents conservats són de la constitució de la companyia del ferrocarril de Mataró. Aquest arxiu, obert al públic, es troba bàsicament a Barcelona, però en l'actualitat el Centre fa gestions perquè el gruix principal de la documentació s'ubiqui a Portbou.
-Desenvolupen algun altre tipus d'activitat?
-Actualment es desenvolupa també un altre tipus d'activitat d'ampli abast. Es tracta de l'establiment de trens turístics formats per material històric (locomotores de vapor, cotxes de fusta, etc.) Aquesta vessant es porta a terme en total col·laboració amb la Companyia General de Ferrocarrils Turístics (www.cgft.net) i ha donat ja lloc a l'estudi i inici de la implantació de diversos ferrocarrils turístics arreu de l'Estat. A Catalunya, en aquests moments, es treballa en el que ha de recórrer el tram Figueres-Portbou, dins un projecte global anomenat Portbou: nucli ferroviari. Qui hi estigui interessat, pot ampliar la informació consultant els nostres webs.
-Centrem-nos ara, si us plau, en el tema de la conferència que va fer a Caldes. ¿Quins són els protagonistes de la prolongació del ferrocarril de Mataró a Arenys?
-Doncs sens dubte, els grans protagonistes són els seus impulsors, que, encapçalats per Miquel Biada, van fer possible allò que tothom qualificava d'impossible. Malgrat totes les incomprensions i insensibilitats, aquells grans homes van fer realitat l'establiment del ferrocarril a la península. Protagonistes menors són els maquinistes, fogoners i el personal tècnic, tots ells anglesos. De fet, en els orígens del nostre ferrocarril l'aportació tècnica ens ve exclusivament d'Anglaterra, mentre que la contribució autòctona es basa en els aspectes polítics i financers. Tot i així, seria injust no destacar que als anys 50 es construeixen dues locomotores a Mataró, cosa que no tornarà a passar a Catalunya fins després de 1884.
-¿Quines circumstàncies o anècdotes destacaria dels anys d'aquesta prolongació?
-Sobretot, la decisió i l'enginy que va ser necessari desplegar per part de directius i empleats a l'hora de fer funcionar un nou mitjà de transport sobre el qual no es tenia cap mena d'experiència. Tot això complicat pel fet que la companyia del ferrocarril de Mataró es va trobar amb una línia construïda pels contractistes anglesos de manera molt deficient, la qual cosa va comportar grans dificultats afegides. Les més greus, la caiguda dels ponts del trajecte, entre els quals el del Besòs, per culpa de la mala construcció. I això que el director mecànic de l'empresa, Joseph White, també anglès, va desplegar tota mena d'esforços perquè l'explotació tirés endavant. També cal fer notar el temps que es trigà a prolongar la línia. Si el tram de Barcelona a Mataró es construeix en 3 anys, pel de Mataró fins a Arenys en calen 9; el triple. El motiu es troba en els interminables litigis que plantegen contra la companyia del ferrocarril els gremis mataronins vinculats al mar, que no volien que el traçat de la via passés per la platja de la ciutat.
-Senyor Guasch, moltes gràcies i que els projectes del Centre es materialitzin ben aviat. Iniciatives com aquesta, sorgides netament de la societat civil, són les que ens poden fer surar com a poble.
Arts i Lletres
Caldes d’Estrac
1 març 2008
