ELS  IMPOSTOS i LA CRISI

 

La situació de l’economia fa que des del Govern de l’Estat s'estudií una reforma del sistema impositiu vigent per tal d'augmentar els ingressos de la hisenda publica.

Com és natural hi ha opinions per a tots els gustos i a tothom li costa rascar-se la butxaca i cadascú pensa que a ell no li toca fer ho, i davant de l'anunci d'increment de la carrega impositiva manifesta el seu desacord.  

Aquest assumpte evidentment no és únic i exclusiu nostre i està estudiat i analitzat arreu d’Europa i per  tots els països que es regeixen per sistemes econòmics com el nostre, per tant vegem que és el que fan.

Els canvis fiscals introduïts al nostre entorn han seguit un model uniforme, el denominat Model Extensiu, que busca reduir el màxim possible les distorsions que pot generar la fiscalitat a l’assignació dels recursos econòmics que fa el mercat.a

Aquest model es basa en la neutralitat del sistema impositiu, evitant tractaments diferenciats de les rendes en funció del seu origen.

Igualment persegueix la simplicitat en l’aplicació i la gestió dels impostos de forma tal que tant l'administració com els contribuents tinguin les despeses mínimes en tot el procés i aquest sigui senzill i de fàcil aplicació.

El model també pretén  evitar elevats nivells de progressivitat que incideixin de forma negativa en els comportaments econòmics fonamentals, com són l’oferta de treball, l'estalvi, la inversió i l’assumpció de riscos financers i empresarials.

Aquests principis desemboquen en un seguit de mesures concretes que s'han incorporat a les estructures fiscals europees i que a l’Estat Espanyol també s'han començat a aplicar fa anys, com ara :

-La reducció de tipus impositius marginals màxims de l’IRPF i l’estàndard de l’Impost de Societats., la reducció del nombre de trams en les tarifes de l’IRPF, la revisió dels tractaments preferencials i dels incentius fiscals per tal de adequar-los i ajustar-los a polítiques fiscals realment eficients que tinguin una transcendència econòmica significativa i finalment un clar canvi en el percentatge de la recaptació indirecta en relació a la directa, augmentant la primera en relació a la segona enfortint la importància de l’IVA i dels impostos especials.

En conseqüència ara no és l'hora d’inventar formules noves i modificar criteris que comprovem que també s'estant aplicant en altres llocs.

Valgui com exemple el cas de l’IVA que nosaltres mantenim en un dels nivells més baixos d’Europa i que per exemple a Portugal   van apujar fins al tipus del 20 % fa dos anys i ara l'han pogut ajustar al 18 % quan comencen a estabilitzar la seva economia.