ESTAN SEGURS ELS NOSTRES ESTALVIS?

 

Amb aquest títol, el 3 d’octubre Arts i Lletres va programar, amb el suport de l’Ajuntament, una conferència que pretenia contribuir a informar la soferta clientela de caixes i bancs, desconcertada davant l’allau d’inquietants notícies que enguany no paren de generar les anomenades entitats de crèdit. La conferenciant, Núria Ruiz Manresa, directora financera i economista vinculada a la Caixa d’Estalvis de Sabadell, va començar la seva exposició, estructurada de manera didàctica, definint un seguit de conceptes d’economia bàsica. Tot seguit va descriure la crisi econòmica actual, les repercussions que té en la vida quotidiana, les actuacions que cal prendre i els instruments financers més adequats en aquests temps de turbulències i desconfiances. L’animació del col·loqui final va avalar, per si calia, l’interès amb què el nombrós auditori va acollir les paraules de Núria Ruiz. Posteriorment, Arts i Lletres va mantenir-hi el breu diàleg següent, que pretén sintetitzar i complementar alhora els autoritzats punts de vista de la conferenciant, a qui agraïm públicament la seva amabilitat.

 

 

—Crec que no hi ha un responsable clarament únic. Hi ha contribuït una sèrie de factors que poden ser causats per uns responsables, però analitzant-los tots trobem la responsabilitat repartida entre els Estats, els ciutadans mateixos i tot un seguit d’organitzacions i organismes que haurien d’haver previst la crisi i actuar en conseqüència, sobretot en temes de previsió.

 

 

—Sens dubte, el principal és la falta d’informació. Hem de saber en quin tipus d’estalvi tenim col·locats els diners i en darrer terme quin risc corren el capital i l’interès. Es pot assumir un risc pel capital a canvi d’un interès elevat, però se n’ha de ser plenament conscient. No obstant, en temps de crisi aquestes inversions que comporten riscos de capital (accions o fons no garantits) s’haurien d’evitar. Al capdavall, per invertir continua funcionant la fórmula de les tres S: seguretat, solvència i sentit comú.

 

 

—Com a membre d’un país democràtic, el ciutadà en primer lloc ha de confiar en l’Estat i en la solvència del sistema financer. De la mateixa manera que se’ns garanteix una propietat o bé l’assistència sanitària, l’Estat vetlla pel sistema financer aplicant una sèrie de mesures i controls, ja sigui a través del Ministeri d’Economia o bé del Banc d’Espanya, que supervisa totes les operacions i que, si cal, intervé una entitat bancària. Hi ha també unes agències internacionals de qualificació (com Moody’s o Fitch Ratings) que es dediquen a qualificar els bancs amb una nomenclatura que n’avalua la solvència; està comprovat, però, que poden fallar, com va passar a la banca d’inversió nord-americana Lehman Brothers, que estava molt ben considerada per aquestes agències i va fer fallida el setembre de l’any passat. Això demostra que la confiança bancària real qui ens la proporciona és l’Estat a cada país i en general la Unió Europea, que a través de l’Ecofin va acordar garantir uns mínims per ciutadà, compte i entitat.

 

—Des que estem en crisi, quines són les consultes més habituals que li fan els clients de la seva oficina?

 

—En començar la crisi hi va haver una crisi de tresoreria, de liquiditat,  la gent es mostrava desconfiada i per damunt de tot volia saber si l’entitat era solvent. Vist que el sistema financer és sòlid, les preguntes han anant derivant cap a les inversions garantides per l’Estat, saber com funcionen i conèixer la relació entre garantia de capital i interès de cada producte financer.

 

—Per acabar, mulli’s una mica i digui’ns si són més segures les caixes que els bancs.

 

—Caixes i bancs conformen el sistema financer espanyol, legislat i regulat per l’Estat. Els bancs són societats anònimes, que donen dividends als accionistes. Per contra, les caixes són entitats confederades que s’agrupen dins la CECA (Confederación Española de Cajas de Ahorros) amb una finalitat més social. Tant els uns com les altres, però, són igualment segurs.

 

—Tant en el terreny bancari com en el diplomàtic, Arts i Lletres li augura, senyora Núria, una carrera fulgurant.

 

 

Arts i Lletres