St. Vicenç de Montalt
L'àrbitre del temps
No seria estrany trobar-se en Dani Ramírez a peu de rierada amb una càmera, ni tampoc a la muntanya observant el pas dels núvols. La dèria meteorològica d'aquest home del temps, va més enllà de la petita pantalla, i el que per molts suposa una gran molèstia, per ell, és un fenomen molt especial. Amant de la natura, aquest veí santvicentí ha trobat en Les 3 viles, i particularment a Sant Vicenç, un balcó al mar que li permet gaudir de tot el què li agrada. “El més fascinant del clima mediterrani és la seva dificultat de previsió”, comenta en Dani, “però és aquest l'ingredient que fa que hi hagi més tradició i afició per la meteorologia”.
Neixes a Terrassa, però vius entre el Maresme i Vacarisses. Per què Sant Vicenç? A banda d'altres factors personals, és una zona que ja m'agradava. Ara ho confirmo: m'ho passo molt bé a Sant Vicenç, és molt distret a nivell meteorològic! Les tempestes, les rierades, el sol, el mar... tot! A més, Sant Vicenç és dels pocs pobles d'aquí que s'aixeca dalt d'un turó, i tens molt bona vista per controlar d'on vénen els fenòmens, cosa important per mi. Neva sovint al Montalt i al Montnegre. La gent m'explica coses del temps, del clima, de les dites o les seves opinions. Què més vull? M'aporten coneixements que no trobes als llibres.
Per què tu no pots deixar de treballar... Quan no estic a la feina no treballo, però gairebé sempre penso en el temps: mirant núvols o fent fotografies. Combino molt la meteorologia amb la muntanya: excursionisme, bicicleta o córrer; i amb el mar! També em capbusso amb les ulleres per mirar els peixos sota l'aigua, o pujo als Tres Turons a gaudir del bosc. Tot el relacionat amb la natura m'agrada molt.
Per això vas estudiar INEF? Vaig començar física i ho vaig deixar. Finalment em vaig llicenciar en Educació Física. Més tard vaig començar geografia, però tampoc vaig acabar. Paral·lelament, vaig iniciar una carrera professional com a meteoròleg, que poc a poc va anar progressant fins al dia d'avui. N'estic orgullós, per l'esforç de tot plegat.
Era vocacional? Ja de petit m'apassionaven les tempestes, les nevades,... quan em preguntaven què volia ser, deia que pagès: volia estar envoltat de natura. També em va ballar pel cap la idea de bomber, però la vaig descartar, tot i que he fet algunes tasques de col·laboració com activitat extra. Després vaig començar fort amb els esports, quan vaig començar la carrera.
Com es forma un meteoròleg? Hi ha dos nivells, el d'aficionat i el professional. Amb Internet és molt fàcil aprendre a entendre el temps, hi ha molts mapes i fòrums, cosa que jo no tenia. Jo havia d'anar a biblioteques, conferències o cursets. Pel que fa a la carrera professional, hi ha dues especialitzacions diferents. La física és més meteorologia, la física de l'aire. La geografia aniria més relacionada amb la climatologia: relleu i fenòmens meteorològics. No hi ha un títol de meteoròleg. Fins els anys 60, la meteorologia a Espanya era pràcticament militar: el temps podia determinar el triomf d'una batalla, era un factor d'estratègia.
Canviant de tema, creus que podem parlar d'un microclima al Maresme? Catalunya té “raconets” a causa del relleu, que fan que el clima sigui molt variat. Sant Vicenç té un microclima més marítim, el mateix que hi ha a Caldes o Llavaneres. I si tires una mica més amunt, la cosa canvia! Catalunya és un mosaic. Quan vaig arribar aquí, em van dir: ”Quan el Montalt porta capell, no te'n fiïs d'ell”. Jo sempre el miro, perquè quan el Montalt té boira, anuncia pluges.
Què hi ha del cert a les dites populars relacionades amb el temps? Són el resultat de molts anys d'observació. Els pagesos i els pescadors depenen molt del temps, tenen una experiència que s'ha heretat en forma de refranys catalans. En el cas del Montalt no sol fallar mai, per això també me'n fio molt de la natura.
Et tiren en cara quan t'equivoques amb la predicció? Clar que sí! Pensa que esperen molt de nosaltres. Però hem de pensar que la meteorologia és una ciència predictiva, veiem el futur, cosa que és impossible. Els meteoròlegs som els àrbitres de la ciència, i els àrbitres sempre són criticats; els homes del temps tenim una mica aquesta fama. No és una ciència exacta, però tenim una sèrie de dades que ens hi acosten.
Què en penses tu del “Canvi climàtic”? Es parla molt de canvi climàtic, però per mi són petits cicles que gairebé no notem: varien els ritmes de pluja o hi ha menys nevades. Sí que hi ha hagut unes alteracions en el clima, però tampoc esperis que el mar pujarà de cop. Existeix un canvi climàtic, però s'ha tret molt de context: darrere hi ha molts interessos econòmics i polítics. El què jo percebo és la deriva ecològica, per exemple, la desfeta de les glaceres. Faig alpinisme i et confirmo que a l'Aneto, la glacera ha retrocedit uns 80m. Pots no creure en el canvi climàtic, però que puja la temperatura del planeta, no ho dubtis.
De La Vanguardia a Televisió de Catalunya (TVC). Vaig començar a La Vanguardia, i paral·lelament a Catalunya Ràdio. A més feia col·laboracions a diferents mitjans. Un dels meus projectes va ser barrabes.com, on hi pots trobar informació meteorològica dedicada als esports de muntanya: si vols anar a escalar, allà t'avisem dels riscos. A TV3 vaig començar amb una “beca” l'any 1991, i després d'una convocatòria d'oposicions públiques, vaig estar fent substitucions fins l'any 2003. A TVC també servim diferents productes des del Departament de Meteorologia, ja sigui pel Canal 33, el Temps de Neu, l'Info K, o el Canal 3/24.
També teniu un blog on hi participen molts meteoròlegs de tot Catalunya, aficionats i professionals. Faràs d'amfitrió en alguna trobada a Sant Vicenç? La primera trobada la vam fer a Manresa i la segona, fa poc, a Arenys de Mar. Seria complicat fer-ho a Sant Vicenç fins d'aquí uns anys, perquè acabem de fer-ne una al Maresme. Cal repartir el protagonisme que ven gent de tot Catalunya!
I què me'n dius de la fiabilitat de la informació meteorològica, on m'haig de dirigir per trobar una bona predicció del temps. Et recomano que miris TV3! [riures]. La veritat és que el clima mediterrani és complicat de preveure, a diferència d'altres zones com Amèrica. No és una justificació: la latitud mediterrània es troba entre Àfrica i Europa, i entre un mar amb comportaments subtropicals i un oceà, l'Atlàntic, molt extens. En aquesta cruïlla de masses de terra i d'aigua, tens una combinació de fenòmens molt variats, per això resulta tan complicat una predicció exacta. Però és molt més ric.
En el cas de Sant Vicenç, algun consell per endevinar tempestes? Per regla general, les tempestes que solen arribar aquí són les que vénen de Mataró. Quan arriben de l'altra banda, solen passar directament al Montnegre, però no sempre! Tenim un balcó obert cap a mar, però ens falta visió cap a l'interior i per això ens arriben nuvolades de sorpresa. En canvi, des d'aquest balcó se'ns permet gaudir de molts espectacles al mar que van cap a Mallorca. Són realment increïbles; aquelles llampegades, les tamborinades,...
Elena Viu
St. Vicenç de Montalt
1 novembre 2009
