St. Vicenç de Montalt
 
'Som més que llibres' Antònia Caño i Bermúdez, santvicentina d'adopció, forma part de l'engrandiment cultural del poble: és una figura clau en el desenvolupament de la Biblioteca Municipal, La Muntala. I és que avui dia, la concepció de Biblioteca va molt més enllà dels llibres: és solidaritat, formació, convivència; un espai d'interacció social, de cultura. Avui dia, La Muntala és un cercle de vida que engloba totes les generacions del poble, des dels més petits, entre contes i dibuixos, fins els més grans, encuriosits pels misteris de la xarxa internauta. Com arribes a Sant Vicenç de Montalt? Jo vaig néixer a la Bobadilla de Alcaudete, Jaén. Els meus pares van emigrar a Barcelona quan jo era molt petita, i allà vaig estar fins que em vaig independitzar. Vaig aterrar a Sant Vicenç quan encara no hi havia l'autopista, després de viure uns anys a Premià de Dalt. Era el què volíeu? Una vegada surts de la ciutat, ja no hi vols tornar, més amb la qualitat de vida que trobes per aquí. Als pobles hi ha vida en comunitat, coneixes a la gent, és més personalitzat. Fixa't que quan anava amb els meus fills de visita per Barcelona, saludaven a la gent pel carrer, que tothom camina amb presses, i els miraven com si fossin nens estranys... però aquí, és el més normal!. I com comences a involucrar-te a Sant Vicenç, a treballar de bibliotecària? Jo vaig estudiar Geografia i Història, i vaig començar en el món de l'educació, però al tenir els meus fills, ho vaig deixar al marge. Al venir a Sant Vicenç, va arribar un moment que necessitava retornar al món laboral, així que vaig entrar de voluntària a la Biblioteca, explicant contes. Després hi va haver una baixa, em van fer un contracte, i vaig anar entrant poc a poc. Ara molts dels joves que vénen a estudiar a la biblioteca, o que hi porten als seus fills, són els nens que escoltaven els meus contes. Vas haver d'estudiar Documentació, per adaptar-te a aquesta feina? Sí, uns anys després ho vaig cursar a través de la UOC, a distància. Va ser molt gratificant, i a més es requereix tenir aquesta titulació per la feina què faig. Aleshores era la Biblioteca Municipal de la Plaça del poble nº 6, l'actual Escola de Música. Sí, no tenia ni nom, era simplement la Biblioteca Municipal. Estava mantinguda per l'Ajuntament i les donacions de particulars del poble. El fons d'aquesta biblioteca, era força important, i va arribar als 16.000 volums! Una part eren llibres locals i de la comarca. Des del 2003, la biblioteca es va començar a gestionar de manera compartida entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona. I entreu a la xarxa de Biblioteques del Maresme com La Muntala. Sí, és una manera de compartir bones pràctiques, de recomanar-nos experiències, millorar el servei... es fan reunions periòdiques per parlar d'estratègies de treball, o per dur a terme iniciatives culturals, com per exemple, per Sant Jordi publiquem un petit llibre sobre algun aspecte conjunt de la comarca, aquest any es parlarà de les fàbriques tancades, l'anterior de la memòria històrica,... treballem en xarxa per planificar, gestionar i atendre la demanda el millor possible. Perquè la concepció de Biblioteca ja no és la que era, no? No, és més que llibres. Nosaltres concebem també la Biblioteca com un espai de formació al llarg de la vida, i és que ara si no et formes constantment quedes obsolet. Des d'aquí afavorim “que ningú quedi enrera”. I com ho feu? Doncs, per exemple, a la persona que no sap utilitzar Internet, l'ajudem amb el que anomenen “formació d'acollida”, que consisteix a ensenyar-li a navegar per la xarxa; també oferim programes d'autoaprenentatge, “Troba el Nord i mou-te pel Google”, creats pel Servei de Biblioteques. També oferim informació sobre formació acadèmica, aquí mateix, al Centre Cívic el Gorg, on els adults poden fer cursos de català, i organitzem activitats per promoure la lectura, com les trobades amb autors, o per aprendre llengües amb les Round Table,... Round Table [Taula Rodona]? Sí, dues vegades al mes s'ajunten persones que vulguin practicar l'anglès, o l'alemany, amb professors voluntaris. És una conversa entre coneguts, perquè es generen vincles; és enriquidor. Tot això trenca una mica amb la idea de “Silenci absolut” de les biblioteques. Les biblioteques són un espai de convivència, es respira un ambient de treball, sense distorsions, però amb el seu rebombori. Ha canviat molt en aquest aspecte, jo recordo que de jove sí exigia un silenci absolut, però també era diferent el què et trobaves, aquí dins està creixent una cultura que abans no hi era. Ens trobem a l'era de la comunicació, la paraula és important. Però si cadascú ve a buscar una cosa diferent al mateix lloc, no és una mica complicat? Els nens que vénen a escoltar un conte, els escolars fent un treball de Medi Social, els universitaris fent servir el wi-fi... són coses diferents, d'allà a la convivència. Hi ha hagut una evolució dels rols: passes de ser un dels petits, a ser-ne un dels grans, i ho toleres. I quan es renya, es fa en positiu: insisteixes en crear un ambient de treball, no en prohibir. Encara que de tant en tant, sí que enviem a algú a prendre una mica l'aire... però tampoc massa. I a més col·laboreu amb les escoles per afavorir aquesta cultura de treball. Sí, cada any vénen tots els nens de l'escola i se'ls ensenya com funciona la Biblioteca, com buscar en els catàlegs, a Internet, es fan bibliogimcanes,... als de l'Institut se'ls hi donen llistes de llibres perquè vinguin a llegir, se'ls ajuda a fer treballs, etc. Estem molt ficats en l'àmbit educatiu, precisament per crear un hàbit. I també amb els Jocs florals, que equival a la fase local de la Mostra Literària del Maresme. Sí, es dóna una mica l'impuls, per encoratjar la participació. És cert que quan vaig arribar a cosa estava una mica parada, i Sant Vicenç havia tingut bons resultats anteriorment; però això és com totes les coses bones, que costa mantenir-les. No és l'única entitat amb la que col·laboreu, no és així? No, la veritat és que es treballa per deixar de ser l'espai aïllat que eren les biblioteques d'abans. Es té un model de gestió relacional, comptant amb altres entitats i serveis del poble. Per exemple, l'hora del conte es retransmet per la ràdio els dissabtes a la tarda, i això agrada, perquè els nens participen en aquestes sessions, i després s'escolten. És molt positiu. Segurament el canvi de local ha ajudat que la Biblioteca hagi “crescut” amb el poble d'aquesta manera. I tant!, disposem de més espai, d'informàtica, d'un fons més actualitzat,... s'ha millorat molt, però és que el poble en general ha canviat molt en pocs anys. Amb l'increment de la població han crescut els serveis, i aquests han de ser de qualitat, precisament perquè som un poble, i aquí venim fugint de la massificació, de la despersonalització; es busca el valor en el servei. I ara que està tan de moda parlar de crisi, creus que els usuaris tiren més dels préstecs i menys de les compres? Doncs no sabria que dir-te, de vegades ho comentem, que sí que és veritat que algunes persones et diuen que no volen gastar diners, però que volen llegir. Per exemple amb el llibre aquest de Stieg Larsson, “Els homes que no estimaven les dones”, tenim llista d'espera i tot. Sigui com sigui, l'Antònia s'ha convertit una mica en l'ànima de la Biblioteca, i no té res a veure amb la fredor tradicional d'aquesta mena de centres públics. En poca estona, l'espai de taules, cadires i prestatges s'omple, i gent de totes les edats conviu envoltada de cultura; cultura de qualitat. Elena Viu
St. Vicenç de Montalt
1 març 2009