Amb el títol de “Charles Darwin. 150 anys de L’origen de les espècies”, Arts i Lletres va exhibir, del 30 de gener al 7 de febrer i amb el suport de l’Ajuntament de Caldes, una exposició concebuda, preparada i generosament cedida per la Universitat de Vic. Amb aquesta activitat es pretenia complementar la conferència que, sobre el mateix científic, va pronunciar el 21 de novembre de l’any passat el Dr. Antoni Matilla Dueñas, també present el dia de la inauguració, que va comptar amb un nombrosa assistència, entre la qual sobresortia, com és afortunadament habitual, la de Joan Rangel, delegat del govern central a Catalunya. En la seva intervenció, aquesta vegada el Dr. Matilla va presentar i comentar un documental produït per la Generalitat valenciana que es va projectar a continuació. Un documental que reconstrueix l’homenatge que, el 1909, la Universitat de València, a instàncies dels estudiants de medicina, va retre a Charles Darwin amb motiu del primer centenari del seu naixement. Va assistir-hi, entre altres personalitats, Miguel de Unamuno, que ja aleshores era rector de la Universitat de Salamanca. I val a afegir que la de València va ser aleshores l’única universitat d’Espanya que va commemorar l’efemèride darwiniana, fet que parla amb eloqüència, i molt positivament, del grau de compromís científic de la institució. Cal subratllar que aquestes dues activitats darwinianes d’Arts i Lletres, la conferència i l’exposició, figuren entre les que, referides a l’any Darwin, el Consell Superior d’Investigacions Científiques ha considerat d’interès.

El material exposat constava de deu plafons: per començar, tres de biogràfics; després, un de relatiu al context científic del temps de Darwin; tot seguit, un altre sobre les aportacions cabdals del volum L’origen de les espècies (1859); un sisè plafó explicatiu de les repercussions de les tesis darwinianes en l’evolucionisme dels éssers vius; un setè referit a les polèmiques entre darwinistes i creacionistes produïdes encara en vida del nostre científic; un altre descriptiu de les teories evolucionistes posteriors (neodarwinisme) que falquen i despleguen les aportacions de Darwin; el novè i penúltim, centrat en el viatge amb el vaixell Beagle (1831-1836), contenia un planisferi terrestre amb l’itinerari seguit i una cronologia detallada de les etapes del periple; finalment, el desè recollia un instructiu anecdotari.

Per arrodonir la present crònica, hem espigolat dues notícies d’aquest darrer plafó. La primera és entranyable: durant la travessia amb el Beagle, Darwin, que es marejava com una sopa, es delia per baixar en terra i explorar-la. I escrivia a un amic seu: “Odio el mar i tots els vaixells que el solquen”. La segona té dimensions estrictament autòctones i es vincula amb la marca d’un licor, Anís del Mono, que la família Bosch funda a Badalona a finals del segle XIX. Deixant de banda el fet que la cara del mico dibuixat a l’etiqueta de l’ampolla presenta una intrigant similitud amb el rostre de Darwin, el cas és que el licor va obtenir un èxit comercial immediat. Tant d’èxit que la competència, desconcertada, va començar a utilitzar noms d’animals per batejar els licors d’anís. D’aquesta manera van sorgir marques com Anís del Orangután, Anís del Leopardo, Anís del Topo, Anís de la Cebra, Anís de la Mariposa. Sens dubte, comercialment el més incisiu va ser l’Anís del Tigre, elaborat per les destil·leries E. Lladó a Arenys de Munt; en l’etiqueta un tigre devorava un mico, representació transparent del desig de desbancar l’Anís del Mono en les preferències dels consumidors. Amb el temps, però, l’Anís del Tigre va fer figa, mentre que el del Mono continua estant present en les lleixes dels supermercats. Com Darwin sostenia, no sobreviuen les espècies més fortes i agressives, sinó les que s’adapten millor al medi. La naturalesa i el mercat ho demostren cada dia.

Arts i Lletres