Bombay ja no és un paradís

 

Bombay ha deixat de ser un paradís, tal i com cantava Mecano als 80, després de l'atac sincronitzat que va acabar amb la vida de 179 persones, els dies 26, 27 i 28 del passat mes de novembre. Durant tres dies, els terroristes van mantenir en escac a la capital financera índia, amb hostatges segrestats a dos hotels de luxe de la ciutat, el Taj Mahal i l'Oberoi Trident -Esperanza Aguirre es va salvar pels pèls del segon-, i en un centre jueu, conegut com Nariman House.

A més, els atacants, els quals es van moure per la ciutat en 5 grups de dues persones, també van terroritzar a la població durant la primera nit de l'atemptat, als racons claus de Bombay. Van disparar de manera indiscriminada a les estacions de tren Victoria Terminus, Patrimoni de la Humanitat i sempre plegada de viatgers, i a un mític bar de la ciutat, el cafè Leopold, clàssic entre turistes i locals. Una de les manifestacions més arbitràries i horribles de la violència.

El Govern del país ha acusat al grup terrorista Lashkar-e-Toiba (Exèrcit dels Purs) d'haver perpretat aquest atac, amb les conseqüents tensions entre ambdues potències nuclears -Índia i Pakistan. Des dels mitjans de comunicació indis, especialment des de la televisió, s'ha demanat bombardejar els camps d'entrenament terroristes a Pakistan, però el Govern de l’Índia ha demanat prudència i contenció amb l'estat veí. El Govern paquistanès, per la seva banda, ha arrestat a varis líders de LeT, però es nega a extraditar-los, i pretén jutjar-los en al seu mateix territori.

Mentre que la reacció a l'atemptat recau sobre el Govern de l’Índia, tant en el que respecta a la millora del sistema de seguretat com amb les relacions amb Pakistan, els habitants de Bombay han recuperat la seva ciutat amb una energia i un aplom increïble.

 

El cafè Leopold reobre les seves portes

 

El cafè Leopold va obrir de nou al públic als pocs dies de l'atac, i les seves 24 taules sempre estan ocupades amb la mateixa barreja d'estrangers i locals, disposats a demostrar als terroristes que no espanten a ningú. La venda de samarretes amb el logotip de l'establiment s'estan disparant, i la cervesa corre de taula en taula amb la generositat habitual. En aquestes taules es pot llegir un paperet que convida a recolzar econòmicament a les famílies dels dos cambrers assassinats durant la tragèdia. Sis persones més van perdre la vida, tres d'estrangers, i tres més de clients indis.

La família de Fardaz Jehani, propietari del cafè,  regenta el local Leopold des de fa 75 anys, i afirma que han de “deixar la por enrera i mirar cap el futur”, i que, a més, el suport “absolut” dels seus treballadors també ha sigut “fonamental per reobrir les portes”. El cafè Leopold segueix lluint les seves ferides: els vidres retenen els forats de les bales, i al terra encara s'hi troben les petjades de la granada que van estavellar els atacants. Però els pòsters de cerveses i d'artistes a les parets i les columnes modernistes que fan de pilars del local, continuen donant-li un aspecte acollidor de cafè europeu de principis del segle XX.

Per la seva banda, els dos hotels de cinc estrelles, tant el Taj Mahal com l'Oberoi Trident, faran també un gran esforç per obrir les seves portes el proper 21 de desembre, encara que ambdós reforçaran de manera substancial les seves respectives mesures de seguretat.

 

Fúria dels ciutadans de Bombay

 

Els ciutadans de Bombay no s'han limitat a tornar a la feina amb la mateixa energia de sempre, ni a tornar a gaudir del que feien abans de l'atemptat, també han desencadenat una clara fúria contra el Govern indi, o millor dit contra la classe política del país, a la que acusen de no protegir-los com mereixen.

La ràbia es va descarregar especialment a la manifestació que va tenir lloc el passat 3 de desembre a la Porta de l’Índia, un monument emblemàtic ubicat entre l'estació Victoria Terminus i l'hotel Taj Mahal. Milers d'indis de totes les creences religioses es van congregar per cridar consignes contra Pakistan, però també, contra els polítics. Es van aixecar pancartes amb missatges tan clars com: “Ja n'hi ha prou”; “Deixaria entrar abans un gos a casa que no pas un polític”; “Volem les mateixes mesures de seguretat que gaudeixen els polítics pels ciutadans”.

Però l’Índia és un país que està habituat a la violència. Només aquest any, les ciutats de Nova Delhi, Ahmedabad, Bangalore, Surat i Jaipur, també han presenciat d'altres atemptats terroristes. A més del terrorisme paquistanès, l’Índia compte amb guerrilles independentistes i una altra de signe maoista, que recorre el país de nord a sud. Alguns mitjans de comunicació han assenyalat que només quan la violència afecta a l'elit del país s'aconsegueix articular una protesta. Evidentment, Bombay representa la globalització i el futur econòmic del subcontinent.

La violència interreligiosa persegueix el sud d'Àsia des del naixement d'ambdós països -l’Índia i Pakistan-, amb la partició realitzada per l'imperi britànic que dominava la zona. En aquell moment, va morir un milió de persones a causa de les matances provocades per hindús i musulmans. Es va produir la major migració humana de la història contemporània, 8 milions d'habitants van marxar del país sense res: els musulmans a Pakistan, els hindús a l’Índia. Caixmir, l'únic estat amb majoria musulmana, va ser retingut per l’Índia. Aquí va quedar la poma que ha estat podrint les relacions entre els dos països, durant més de 60 anys.

 

Elisa Reche