ELS BALANÇOS DE LES ENTITATS DE CRÈDIT i EL VALOR DELS  IMMOBLES

La normativa reguladora de les entitats financeres establerta pel Banc d'Espanya , obliga a tota entitat financera que concedeix un crèdit per l’adquisició d’un immoble a valorar-lo, mitjançant una entitat de taxació homologada.

Per altre banda també obliga a revisar aquesta taxació de forma periòdica cada tres anys.

De forma general la normativa exigeix que l’entitat financera disposi d’una determinada proporció de fons propis en relació al volum total de crèdit concedit garantit per immobles.

Igualment estableix la normativa que, en el cas que el valor del crèdit  depassi el 80 % del valor taxat, la quantitat que depassi el 80 % ha de ser coberta pel 100 % dels fons propis directament.

Pel que fa als criteris de provisions per morositat, el Banc d'Espanya obliga a provisionar com morositat el 100 % del crèdit concedit al promotor si no s'ha venut l’immoble al cap del termini establert (generalment dos anys).

Igualment estant obligades les entitats financeres a dotar com morositat el 100 % del valor del crèdit viu sobre l’immoble quan reben aquest a canvi de cancel·lar el deute.

Donat que aquest any ja entrem en el tercer any de crisi del sector, les entitats financeres es troben amb el problema que en tots els immobles a l’hora de revisar la taxació aquesta serà més baixa de la inicial, el que és lògic, però el diferencial que es produeix entre la taxació inicial i l’actual s'incrementa   considerablement per l’elevat componen proci clic que tenen les taxacions que comporta sobrevaloracions en èpoques d’expansió i infravaloracions  en èpoques de recessió, i això sumat a la normativa de dotació per morositat i al molt important pes que suposa  el deute hipotecari en els balanços de les entitats financeres, fa que aquestes tinguin serioses dificultats per quadrar els números.

Que estan fent per solucionar ho, doncs d'entrada re finançar els crèdits als promotors si aquests poden aportar garanties suplementàries, després rebaixar la partida de morositat en els seus balanços traspassant la propietat dels immobles recuperats per falta de pagament d’hipoteca a societats immobiliàries que controlen, i per altre banda augmentant els seus fons propis, venent les propietats immobiliàries  adquirides fa molts anys i per tant amb valors al balanç inferiors al de venda actual com són la xarxa d'oficines o bé les pròpies seus  centrals, en les que passen de ser propietaris a llogaters.

Tot això realment no deixen de ser solucions d'emergència per sortir del pas i esperar que es produeixi una recuperació de l'activitat econòmica a curt termini.

Enric Vivó - Economista