Caldes d’Estrac
CA L'ADELA JA N'HA FET SETANTA-CINC
La xarcuteria caldenca Ca l'Adela, fundada el 1931, va fer 75 anys el 2006 i, amb la participació de la quarta generació familiar, s'encamina decididament cap al centenari. Qui ens en parla és Miquel Corominas Arnó, que amb la seva dona, Dolors Abril (que també intervé en la conversa), mantenen viva a hores d'ara la història i la trajectòria de la casa.
-La denominació de l'establiment ve de la meva mare, Adela Arnó Vilarrasa, que es va criar amb una tia seva, Joaquima Arnó Pigrau. En un moment determinat, aquesta tia li va oferir obrir-li una botiga i la va deixar triar entre Can Tàpies de Llavaneres (que encara existeix; avui és l'estanc) i Can Pascol de Caldes, que era una casa de menjars on anaven sobretot els paletes, fusters i guixaires que treballaven en la construcció de les cases del passeig dels Anglesos. Em balla pel cap que els propietaris eren de Can Baró, però no ho puc assegurar.
-I Adela Arnó va optar per Can Pascol.
-Van comprar, en efecte, tot l'edifici de Can Pascol, que és on encara avui tenim la botiga i el domicili, al número 19 del Camí Ral. Els baixos de la fonda eren aleshores un lloc de pas que comunicava el Camí Ral amb la Riera, i al mig hi havia un pou d'aigua fresca. Als inicis va ser allò que abans se'n deia una botiga d'”ultramarinos”, però de seguida es va obrir una secció de cansaladeria i es van començar a elaborar botifarres i salsitxes.
-Tot això passava quan la matança del porc encara es feia a casa.
-I tant: en tinc el record ben viu. Vull afegir que, durant molts anys, la família va comprar els porcs a una cort que allà a les Ànimes hi tenien els Arqué (actuals propietaris del centre de jardineria situat a Sant Vicenç); a més de la cort, hi havia horts i una mena de posada on hi concorrien especialment els vehicles de tracció animal.
-Fins ara el protagonisme d'aquest negoci correspon exclusivament a les dones.
-I així va continuar molt de temps. Perquè la meva mare, que el 1944 es casa amb l'empordanès Miquel Corominas Forcada, va ser-hi sola al capdavant fins ben bé a finals dels anys 50. El meu pare, mecànic de cotxes, no s'hi va incorporar fins que, amb la irrupció del turisme, el volum de feina ho va exigir. Jo vaig trigar molt més, perquè fins als 40 anys vaig fer de professor de francès, primer a Caldes mateix i després a Calella i a Mataró. Cap a 1986 ja treballava a la botiga en cos i ànima, i de mica en mica la meva dona també s'hi va anar integrant.
-Els darrers vint-i-cinc o trenta anys han sigut decisius, en la marxa del negoci.
-Primer es va prohibir la matança del porc a càrrec de particulars; després, van tancar els dos escorxadors de Caldes. D'aleshores ençà hem recorregut, primer, a l'escorxador de Tordera i, més endavant, al de Riudellots de la Selva. En segon lloc, hem transformat l'establiment en una xarcuteria que basa l'oferta en un ampli ventall de productes elaborats a casa. I ho hem pogut fer perquè tant jo com el meu fill Pere ens hem esforçat a formar-nos en l'ofici assistint a cursets, tant els organitzats pel gremi com a França, on anem sovint.
-Els clients són els primers de felicitar-se'n. Quins són els, diguem-ne, productes estrella?
-A banda dels embotits secs (secallona, fuet), dins els productes elaborats hi ha els patés, la botifarra crua amb un seguit de varietats (amb espinacs, panses i pinyons, amb alls tendres, amb ceba caramel·litzada), el foie amb tòfona... El producte rei de la casa potser és, però, la botifarra blanca cuita.
-Tots els paladars coincidiran a desitjar llarga vida a Ca l'Adela.
Arts i Lletres
Caldes d’Estrac
1 octubre 2009
