A l’any 1986 la revista The Economist va donar a conèixer un nou índex per verificar la correcta paritat de les diferents monedes en relació al dolar, que va batejar amb el nom de BIG MAC.

La teoria que sustenta aquest índex és la denominada Paritat del Poder Adquisitiu, que estableix que productes sensiblement molt similars han de tenir el mateix preu a qualsevol lloc, o sigui que el tipus de canvi de les diferents monedes entre si és el que ajusta els preus.

En definitiva la teoria sustenta que amb un dolar s’hauria de poder comprar el mateix producte a tot arreu.

Per tal de buscar un producte molt similar a nivell mundial, els de l'Economist van triar l'hamburguesa Big Mac de Mac Donald's  i per això van denominar a l’índex com Big Mac.

S'ha de reconèixer que  raó no els hi falta donat que és un producte que es troba a 120 diferents països comercialitzat de la mateixa forma i confeccionat amb els mateixos ingredients.

Com acostuma a passar la teoria no es compleix, i hi ha substancials diferencies de preus del Big Mac a cada país que van des dels 6,15 dòlars a Noruega  a 1,75 a Hong Kong , i des dels 4,60 que costa a l’euro zona als 3,60 a USA.

Això no vol dir que l’índex no serveixi sinó que el valor que realment té és el de donar una indicació sobre la sobrevaloració o infravaloració de les diferents monedes, i s'ha demostrat que és un bon indicador de la tendència que seguiran els tipus de canvi en relació al dolar USA.

A hores d'ara el Big Mac ens diu que l'euro està sobrevalorat i el dolar infravalorat en una relació del 25 %, i que altres monedes com el yuan xines ho estan encara més, de l’ordre d’un 50 % (Big Mac 1,80 dòlars a Xina), i si a Suïssa el seu preu és de quasi 6 dòlars ens indica que el franc Suís  està sobrevalorat, probablement per la seva qualitat de moneda refugi en temps d'inestabilitat econòmica.  

Això voldria dir que a mig termini l'euro tendiria a baixar la seva cotització en relació al dolar i en canvi el yuan la pujaria.