St. Vicenç de Montalt
PEP GUARDIOLA: “El Barça ens ajuda a tots a ser millors”
Començaríem amb un “Copa, Lliga i Champions!”, al més pur estil crackovià, sinó fos que li hem promès al Pep que no parlarem de futbol. Aquest era el pacte -encara que sabem que serà difícil resistir-se. I és que l'entrenador de l'actual Barça tricampió, el ja adorat Pep Guardiola, s'ha refugiat al poble de Sant Vicenç de Montalt per gaudir d'unes merescudíssimes vacances familiars després d'una temporada d'insomni -a causa de tanta celebració.
Com arribes fins a Sant Vicenç de Montalt? Ja fa molts anys que sóc per aquí. Buscàvem un lloc on instal·lar-nos a l'estiu [Pep Guardiola i la seva família], i el volíem a prop de Barcelona, ja que la idea era poder arribar-hi ràpidament. Tenia companys, com el Txiqui o el Julio, que vivien al Maresme, i a través d'uns amics vam anar a parar als Tres Turons. Hem passat per un parell o tres llocs, fins arribar a Sant Vicenç.
Tinc entès que se't veu sovint per Sant Andreu de Llavaneres, ja fa anys. Generes més expectació que abans de ser l'entrenador tricampió del Barça? Potser a l'acabar la temporada es va notar una mica, però no em sento atabalat perquè em vinguin a demanar el què sigui, al contrari, és una cosa que s'agraeix. Generalment, tant aquí com a Barcelona, la gent es porta molt bé. Tampoc és que fem massa vida al poble, més aviat som de quedar-nos a casa, però quan ho fem, la gent sempre ha sigut molt amable. A Catalunya, la gent és molt educada.
Però heu aconseguit tenir a tota una afició als peus, i molt il·lusionada. Com et fa sentir tot aquest entusiasme? T'haguessin “castigat” d’haver perdut? Segur que sí, però tot això és psíquic, forma part de l'espectacle! Si guanyes, ho celebren, si perds, xiulen. Si no ho acceptes, queda't a casa! És un fet cultural, som llatins, som passionals. Sóc conscient que hem fet feliç a molta gent, i això val per tot.
Consideres que has fet història? No, no ho sé,... Sí que hem fet una cosa històrica, però no m'hi paro a pensar massa en tot això. Ho hem gaudit i ja està, es viu el moment, després s'acaba. Jo ara recordo més satisfacció com a jugador que quan jugava.
Què fa en Pep Guardiola fora del terreny de joc? Home, sóc pare de 3 fills, hi ha feina de sobres! M'agrada gastar el meu temps amb familiars i amics. També aprofito per fer aquí el què no puc fer durant la resta de l'any: llegir, menjar bé, descansar, jugar a golf i estar-me a casa. No tenim massa temps entre temporades, així que procuro avorrir-me i carregar piles.
Durant la temporada, la teva família se'n ressent de la teva feina? Sempre ha sigut una mica així. Però jo gaudeixo dels meus fills, no tinc la sensació que m'estigui perdent res de la seva educació, ni del goig de viure'ls. Els porto a l'escola, quan puc els recullo i sopem sempre junts. Els caps de setmana que hi ha partit és més complicat, però ens ho fem venir bé.
Perquè ets una persona molt lligada a la feina, o de les que en entrar a casa, desconnecta? Sí que estic molt lligat a la feina, però m'organitzo per ser present a casa. Tampoc crec que hagi d'estar tot el dia a sobre dels meus. Depèn, és una feina molt absorbent, no sempre és fàcil deixar-la de banda. De vegades pots desconnectar, d'altres no.
Què passaria si un dels teus fills volgués seguir les teves passes? Deixaria que fes el què vulgui. Això de decidir-se, o d'equivocar-se, són coses que els hi pertocaran a ells. El què han de fer ara és ser educats i portar-se bé. Però encara són massa petits. Jo vaig començar a jugar a l'escola, i d'aquí vaig passar a estar al Gimnàstic de Manresa; el Barça va arribar més tard.
Però el Barça va venir de casualitat, per una butlleta que va omplir el teu pare. Això va ser anterior. Eren unes proves que feien a tothom, però no vaig seguir perquè era massa petit. Després amb 13 anys va ser quan vaig anar a la Masia. Em van veure jugant, i després de tot un procés d'anar creixent de mica en mica, aquí estic.
Què haguessis triat, si el camí futbolístic no hagués evolucionat? Doncs m'agradava molt estudiar, era molt tossut i treia bones notes. Se'm donaven millor les lletres que els números, així que suposo que hagués tirat cap allà, o amb alguna cosa relacionada amb l'esport, que m'ha agradat molt des de sempre.
El què fas ara és vocacional, o és que t'enyoraves? No m'enyorava, ja estava cansat de jugar! El què faig ara també és vocacional. Aquesta feina t'ha d'apassionar: a mi, el futbol m'apassiona en tots els sentits.
Sabies que algunes empreses t'utilitzen d'exemple pel fet d’haver sabut motivar a un grup de persones per fer una feina? Estan sonats! Jo no sóc ni motivador, ni tinc receptes màgiques, ni res d'això. Jo tinc la teoria que el Barça ens fa bo a tots. Nosaltres simplement estem de pas en aquesta institució centenària. Treballem moltes hores, és l'únic que se'ns pot imputar, però ja està: El Barça és qui ens fa bo a tots. Com que hem guanyat, ens posen d'exemple, però també haguéssim pogut perdre. Això és el què fa del futbol un esport fascinant, un mateix joc no ha de servir necessàriament per a totes les situacions.
Després de tot això, t'imagines entrenant un equip més petit, com un Llavaneres o un Santvicentí? Sí. En definitiva, la nostra feina és tractar amb gent, i seria el mateix, sigui gent adulta, amb més o menys qualitat. És evident que a nivell professional es treballa diferent, però en el fons, el què fas és tractar amb persones.
De cara als mitjans ets una persona molt diplomàtica. Precisament aquesta és la faceta que més utilitzen els humoristes per imitar-te. T'hi sents representat? Sí, una mica sí! Els de Crackòvia ho fan força bé. A les rodes de premsa, el què procuro és dir el què penso, i no vol dir que tingui raó. Entenc que hi ha altra gent que no haurà tingut la meva sort, i per tant, no se'ls haurà donat la raó. A l'esport, quan guanyes tens raó, i quan perds no la tens. I depèn de tantes coses, guanyar o perdre, que jo procuro mantenir-me en un pla més tranquil. A més, represento una institució, i cal anar amb cura amb el què es diu, hi ha molta gent treballant al club, i per tant, és una responsabilitat. I reitero: el Barça ens ajuda a tots a ser millors.
D'altra banda, se't considera una icona del catalanisme. He nascut en aquest país i no m'he d'amagar de res. Estimo aquesta terra, i ja està, no hi ha més a dir.
I ara que s'ha acabat tot, tens por per la pressió de la propera temporada? No. Sé que serà molt difícil superar-ho. Espero mantenir aquest esperit competitiu, un vestidor amb ganes de guanyar títols. Aquesta és la clau de tot: l'entusiasme. On arribarem després? No ho sé. Però s'ha d'intentar fins al final; forma part del joc!
Elena Viu
St. Vicenç de Montalt
1 agost 2009
